Bueno, no sé si pinta mucho aquí, pero en una revista de las que escribo, [url:ijsgqqoa]
http://www.eltemps.net/[/url:ijsgqqoa] y en vistas al próximo Salón de la Moto de Barcelona, cómo saben que soy un zumbao de las motos, me han encargado un artículo sobre la historia de las motos catalanas (que básicamente son todas las españolas excepto las Vespa, las Lambretta y las Puch (luego Suzuki))
Está en catalán, así que algunos no lo entendereis, pero es lo que hay.
Espero que os guste.
[quote:ijsgqqoa]
[b:ijsgqqoa]CATALUNYA A DUES RODES.[/b:ijsgqqoa]
Els antecedents de la fabricació de motos a Catalunya començen el 1922, quan Simeó Rabasa i Singla obre un petit taller de reparació de bicicletes que creix ràpidament. Però no és fins el 1944 quan, juntament amb el seu germà Josep i un petit grup d’inversors, funden l’empresa Bicicletas Rabasa, ja amb la idea de fabricar motos, cosa que aconssegueixen fer el 1949 amb la marca Derbi (Derivados de Bicicletas).
Ja abans, però, habien sortit les primeres Montesa, fabricades a Barcelona i les Rieju a Figueres. Els inicis de Rieju, com els de Derbi, comencen amb les bicicletes quan el 1934 en Lluís Riera i en Jaume Juanola (de la fusió dels seus cognoms va sortir el nom Rieju) s’associen també per fabricar-ne, en un projecte que va quedar estroncat per la Guerra Civil Espanyola. El 1940 el reprenen i el 1942 constitueixen la societat davant del notari de Figueres (el pare d’en Salvador Dalí). La primera Rieju motoritzada és una bicicleta amb un motor Serwa francés acoblat, i surt al mercat el 1947.
Paralelament, en Pere Permanyer i Puigjaner inicià el desenvolupament de la seva indústria de fabricació de gasògens per a l'automoció al carrer de Còrsega 408 de Barcelona. En preveure el final de la Segona Guerra Mundial, i que aviat es tornaria a la normalitat en el subministrament de carburants i, per tant, que caldria reorientar la seva indústria vers una activitat diferent a la del gasogen, que en realitat era un recurs d'emergència fruït de les circumstàncies, va obrir una branca nova de les seves activitats cap al sector de les motocicletes. D’aquesta manera, el 19 de juny de 1945 i després d’associar-se amb Francesc Xavier Bultó (avi del corredor Sete Gibernau Bultó) que era un gran afeccionat a l'esport del motor i un motociclista expert, va aparèixer al mercat la primera Montesa.
[b:ijsgqqoa]Motos com a bolets.[/b:ijsgqqoa]
Quin era, però el motiu de l’aparició simultànea de tantes fàbriques de motos?
En aquells temps hi havia una demanda extraordinària d'aquesta mena de vehicles de transport, lleugers i barats, i una manca total de fabricació pròpia i d'importacions pel mateix motiu: les dues guerres encadenades, la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i la Segona Guerra Mundial (1939-45). L’aïllament polític que patia l’estat espanyol, feia extremadament complicat obtenir les matèries primeres i els components necessaris, i un dels elements més desitjats -i més difícils d'aconseguir- era el volant magnètic per a l'encesa del motor. Per fortuna, Manuel Giró, que tenia una indústria de fabricació de projectors cinematogràfics (Orfeo Sincronic SA-OSSA), abans de la guerra havia importat uns volants Bosch per fabricar motocicletes, propòsit que aleshores havia desestimat.
Permanyer i Bultó li van comprar una partida de cent unitats per 22.000 pessetes i van començar a construir les primeres cent motocicletes en sèrie.
Ja tenim doncs, presentats dos dels altres actors principals d’aquesta història: en F. X. Bultó, més tard creador de la marca Bultaco i en Manuel Giró, fundador de la marca OSSA.
En Manuel Giró era un enginyer afeccionat al motociclisme (ja havia competit amb la seva moto particular) propietari d’una empresa fabricant de projectors de cine i una altra fabricant de motors marins foraborda. Precisament havia equipat la seva motocicleta particular amb un d’aquests motors, i en resultar poc adeqüat, va decidir a fabricar les seves pròpies motos.
En F. X. Bultó va abandonar Montesa en no estar d’acord amb la decisió de Permanyer de suspendre les activitats del departament de competició i va fundar Bultaco el 1958. També el 1958 es crea Mototrans, amb seu al C/ Almogàvers de Barcelona, amb l’equipament i les llicències necessàries per fabricar les motos d’origen italià Ducati. La principal diferència amb la resta de fabricants, es que es tracta de motos amb motor de cicle de quatre temps, més sofisticats i també més cars que la resta de fabricants, que empren motors de dos temps. També amb motor de quatre temps, pèrò en aquest cas de disseny propi, son les motos fabricades per Xavier i Martí Sanglas, que el 1942 i amb el suport financer del seu pare –industrial del tèxtil- comencen a dissenyar el seu projecte. Es tracta de fabricar motos diferents de la resta: de més cubicatge i presència, per abastir els estaments oficials com alternativa a les importades BMW, Zündapp i DKW. Les primeres motos Sanglas les servirien el 1947 i aviat es donen a conèixer per ser les que equipa la Guardia Civil.
[b:ijsgqqoa]Del cel a l’infern.[/b:ijsgqqoa]
Les marques esmentades segueixen camins comercials diferents. Mentre Rieju es manté com una empresa purament familiar, amb un creixement limitat, Derbi desenvolupa models més ambiciosos, de fins a 350cc, però l’aparició al mercat del popular SEAT 600 amb la consequent crisi del sector motociclista, els fa rectificar l’estratègia cap a la creació de models senzills i molt populars. Així, el model Antorcha omple els carrers i passa a ser conegut popularment com “Derbi Paleta”. En canvi, els altres fabricants de motos de dos temps, Montesa, Bultaco i OSSA opten per especialitzar-se en motos de muntanya, i acaparen els títols de trial, primer el d’europa i després els mundials, amb un gran éxit comercial als mercats internacionals i especialmenet al nordamericà.
Estem ja entrant a la dècada dels setanta i mentre Derbi guanyava títols mundials de velocitat en les categories de baixa cilindrada amb Angel Nieto, el panorama motociclista mundial estava canviant amb l’aparició de les marques japoneses, de tecnologia molt avançada i preus competitius. A l’estat espanyol les lleis proteccionistes feien que tot seguís igual i la gent es desplaçava per les ciutats amb motos de tot terreny o trial. Les exportacions se’n ressenteixen i les marques catalanes, ancorades en una tecnologia que començava a ser obsoleta, reclamaven el manteniment del proteccionisme. Tot esdevingué molt ràpid: a la fi del setanta totes les marques tenien problemes financers, que van ser aprofitats per les marques japoneses per entrar per la porta del darrera: Yamaha absorveix Sanglas i de retruc, Ducati Mototrans, després d’una fosca operació en que hi era implicada la Banca Garriga Nogués amb el financer Javier de la Rosa al capdavant. OSSA va fer suspensió de pagaments el 1976 i després d’una llarga agonia acaba tancant portes igual que Bultaco, que després d’una primera fallida el 1980 i convertir-se en Societat Anònima Laboral, tanca definitivament el 1982.
Justament aquell any Montesa també fa suspensió de pagaments, i Honda aprofita per tancar un acord amb la companyia en el que es compromet a distribuir amb la seva xarxa comercial europea les prestigioses Cota de trial, mentre l’extensa xarxa de Montesa a l’estat ven les Honda, que inmediatament comença a fabricar motos amb la seva marca a la fàbrica d’Esplugues. El 1986 es fa amb el control definitiu de Montesa, que deixa de ser una empresa per passar a ser una marca dintre del grup Honda. Derbi s’especialitza en la producció de ciclomotros i resisteix independent fins el 2001, en que és absorvida pel grup italià Piaggio, fabricant, entre d’altres marques, de les populars Vespa.
La familia Bultó tornava a fer un intent i el 1983 treu la marca Merlin, que abans de tancar uns anys deprés, consegueix situar-se a l’elit del trial mundial.
Però encara quedaven un parell de sorpreses agradables: l’any vuitanta neixia ALFER a Sant Cugat, una fábrica petita (unes 1.000 motos l’any), però molt especialitzada en motos infantils i de tot terreny i que a l’actualitat continua en plena activitat. Una mica més tard, mitjan anys vuitanta, Gas Gas, un concessionari gironí de Bultaco dirigit pels antics pilots Narcís Casas i Josep Mª Pibernat decideix, davant la crisi de l’antiga marca, fabricar les seves pròpies motos, amb les que ja han guanyat deu títols mundials en trial i tot terreny. Actualment factura 54 milions d’euros anuals i exporta a més de cinquanta països, i enguany ja han guanyat el campeonat del món de trial Indoor i van líders en el de trial a l’aire lliure, als dos amb el pilot d’Ulldecona Adam Raga. Mentre, Rieju segueix en la seva línea d’empresa familiar, però fabricant unes 75 motos diàries i exportant-ne el 70%. I totes compartint l’espai amb Honda, Yamaha i Piaggio, que van venir per quedar-se. Joan Nebot.
Requadre:
[b:ijsgqqoa]CAMPIONATS MUNDIALS DE TRIAL GUANYATS PER MARQUES CATALANES.[/b:ijsgqqoa]
[b:ijsgqqoa]Campionat del món de trial a l’aire lliure (Outdoor).[/b:ijsgqqoa]
Nota: fins el 1974 només existia el Campionat d’Europa.
[b:ijsgqqoa]Any Marca Pilot [/b:ijsgqqoa]
1968 Bultaco Sammy Miller
1969 Montesa Don Smith
1970 Bultaco Sammy Miller
1971 OSSA Mick Andrews
1972 OSSA Mick Andrews
1973 Bultaco Martin Lampkin
1974 Bultaco Malcom Rathmell
1975 Bultaco Martin Lampkin
1976 Bultaco Yrjö Vesterinen
1977 Bultaco Yrjö Vesterinen
1978 Bultaco Yrjö Vesterinen
1979 Bultaco Bernie Schreiber
1980 Montesa Ulf Karlson
1993 Gas Gas Jordi Tarrés
1994 Gas Gas Jordi Tarrés
1995 Gas Gas Jordi Tarrés
1996 Montesa Marc Colomer
2000 Montesa Dougie Lampkin
2001 Montesa Dougie Lampkin
2002 Montesa Dougie Lampkin
2003 Montesa Dougie Lampkin
2004 Montesa Takahisa Fujinami
2005 Gas Gas Adam Raga
[b:ijsgqqoa]Campionat del món de trial a cobert (Indoor)[/b:ijsgqqoa]
Nota: es va celebrar per primer cop el 1993
[b:ijsgqqoa]Any Marca Pilot [/b:ijsgqqoa]
1995 Montesa Marc Colomer
1996 Montesa Marc Colomer
2000 Montesa Dougie Lampkin
2001 Montesa Dougie Lampkin
2003 Gas Gas Adam Raga
2004 Gas Gas Adam Raga
2005 Gas Gas Adam Raga
2006 Gas Gas Adam Raga
[/quote:ijsgqqoa]
Ráfagas
